Característiques a fons de la fotografia documental

A més d'admetre molt variades interpretacions, del concepte de fotografia documental és molt ampli. 

En un sentit estricte, es considera fotografia documental la qual constitueix evidència en relació a la realitat.

Una segona possibilitat del concepte de fotografia documental es refereix al que anomenem fotografia social, documental social i també testimonial.

Aquest gènere es refereix, com el nom ho explícita, a la documentació de les condicions i del medi en què es desenvolupa l'home, tant en forma individual com social i, en aquest sentit, el seu nivell de complexitat és molt profund.

Òbviament, el fotoperiodisme es nodreix de la fotografia documental i forma part d'aquesta, sent la seva conseqüència natural però, a diferència del documentalisme social, s'interessa d'aquelles situacions, fets o personatges que constitueixen o són notícia, matèria fonamental de la premsa gràfica en general.

El documentalisme social interessa a la premsa quan s'associa a un fet rellevant, circumstancial i de gran impacte en la societat. Les viles misèria, les condicions de vida en aquests espais de la marginalitat, passen a ser notícia quan els seus habitants organitzen protestes, intenten ocupar nous terrenys o són empesos fora dels mateixos i, fins i tot, quan es cometen il·lícits. Al marge d'aquestes situacions, encara que aquella realitat persisteix, el fotoperiodisme deixa d'interessar-se aquest tema.

Per al documentalisme social, en canvi, tot i que comparteixi les tècniques de realització amb el fotoperiodisme, s'interessa sempre pels espais i condicions de l'home en societat. No està lligat al que circumstancial i per tant constitueix una reflexió, un intent de comprendre i, naturalment, de mostrar a l'home en els seus moments. Dit en termes directes: no depèn ni s'interessa en la notícia com a finalitat primària.

Un altre aspecte fonamental del documentalisme social, potser una de les seves condicions ineludibles, és la no manipulació de les situacions. 

A la fotografia documental, la imatge en si mateixa és una mena de ironia de la realitat i, per tant, no hauria de ser el producte de com creu el fotògraf que les coses han de succeir o ser.

No obstant això, la fotografia posada, és a dir aquella on els personatges afronten amb plena consciència a la càmera, no constitueixen ni s'han d'assimilar al que és la posada en escena. 

Fotografies de  La Sal de la Tierra de Sebastião Salgado